El racó de quart: de març 2012

L'ALTRE PRIMER PREMI DEL II CONCURS LITERARI

LA MALDICIÓ

Hi havia una vegada un xiquet que s'anomenava Tomàs i vivia a l'Edat Mitjana. Era normal, molt juguetó, graciós, divertit, era pobre i molt, però que molt intel.ligent.

Un dia Tomàs se'n va anar d'excursió al castell de la mala bruixa amb el seu amic Albert. Quan entraren al castell de la mala bruixa, n'hi havia un ànec i un pingüí amb un parxe i una pistola d'electricitat. L'ànec premé el botó de la pistola i van vore que llançava uns llamps que paralitzaven. Els llamps li van tocar a Albert, però Tomàs va escapar i mentre, pel camí es va fer xicotet. La bruixa l'havia maleït.

Els pares no estaven a casa i al costat hi havia un portal que va transportar a Tomàs a l'Edat Moderna. Tomàs va entrar a un col.legi, va conéixer a Pedro i va demanar ajuda:

- Auxili!! Necessite ajuda.

- ¿Tú qui eres?- preguntà Pedro

- Sóc Tomàs i vinc de l'Edat Mitjana.

Tomàs li va contar la seua història i els dos se n'anaren al portal de la mala bruixa. Quan entraren al castell van vore moltes pocions i Tomàs se'n va beure una roja. De sobte, Tomàs es va fer gegant.

Al costat de Pedro n'hi havia una sabata gegant i se la va posar. Pedro va beure una poció verda i es va fer al seu tamany normal.

- Alaaaa!! ¿Eres Mac o Superman?

Els dos amics destrossaren el castell, agafaren a Albert i se n'anaren. Al cap d'una estona va eixir l'ànec i va dir:

- The end. Osigua fi.

Autor: Josep (amb la col.laboració de Yusara)

UN DELS PRIMERS PREMIS DEL II CONCURS LITERARI

L'ANY 13.459 SENSE IMAGINACIÓ

Hi havia una vegada, una ciutat que els que vivien allí, no tenien imaginació. Dins de la ciutat hi havia tanta contaminació que no es veia el sol. Tots els xiquets no tenien ni una mica d'imaginació, menys una xiqueta que es deia Àngels.

Àngels el que volia era que tots tingueren imaginació com ella. Tots els seus amics li deien que tindre imaginació era dolent. La xiqueta, quan anava al col.legi, va trobar un llibre màgic. Molt estranyada, el va obrir i va llegir un conjur que deia:

- "Fonso imnotis leo".

De sobte tota la gent es quedà hipnotitzada per Àngels. Ella va provar a fer altre conjur i va pronunciar les paraules:

- "Augnell cabol sibu"

Tots els caps començaren a unflar-se com globus. Com li divertia tant, va llegir un altre que deia:

- "Aumentus cuerpino guordotus".

Tots els cossos varen començar a unflar-se. Àngels pensà que hi hauria algun conjur per a que tornara la imaginació. I va trobar un que deia:

- "Imagineixon tourneixon revolveixon"

De sobte tots varen tornar a tindre imaginació. Uns xiquets digueren:

- Aquell núvol pareix un bou

- Eixe arbre sembla una granera- deien altres.

Tots, per fi, tornaren a ser feliços i amb tota la imaginació del món.

Conte contat, conte acabat, qui no s'alce ara té el cul foradat.

Autors: Àngela i Pau (4tb)

SEGON CONCURS LITERARI

Alguns dels contes que heu escrit estan súper-xulos. Han hagut dos campions amb la màxima puntuació i un tercer conte que obté el segon premi.

Ací teniu el segon premi.

UN PIRATA MOLT LLEST

Hi havia una vegada un pirata que es deia Joanet. A ell li agradava molt l'or, les matemàtiques i especialment les divisions. Vivia en un vaixell antic i prou desordenat. A més a més, els seus tripulants es deien Marc, Rubén, Pepe i Joelín.

Un bon dia, mentre navegaven pel mar de Vilafartera, es trobaren una illa amb forma de tresor. Joanet digué:

- Arrr! A esta illa de segur hi ha un tresor!!

Quan arribaren a l'illa es trobaren un mapa que conduïa a un tresor. Aleshores Marc exclamà:

- Fantàstic! El mapa del tresor!

Quan anaven a entrar a l'illa, el pirata Joanet va dir:

- Marc, Ruben! Vosaltres s'heu de quedar protegint el vaixell.

Joanet, Joelin i Pepe trobaren el tresor, però per obrir-lo necessitaven fer una divisió. Al final ho aconseguiren i dins hi havia un diccionari i al voltant, monedes d'or, diamants i un lloro.

- Just el que necessitava, una mascota nova i un diccionari per aprendre paraules noves i no estar sempre fent divisions - va dir el pirata Joanet.

I conte contat, conte acabat, si no és mentida és veritat

AUTORS: JOSÉ LUIS I NATÀLIA (4TA)