UN DELS PRIMERS PREMIS DEL II CONCURS LITERARI

L'ANY 13.459 SENSE IMAGINACIÓ

Hi havia una vegada, una ciutat que els que vivien allí, no tenien imaginació. Dins de la ciutat hi havia tanta contaminació que no es veia el sol. Tots els xiquets no tenien  ni una mica d'imaginació, menys una xiqueta que es deia Àngels.

Àngels el que volia era que tots tingueren imaginació com ella. Tots els seus amics li deien que tindre imaginació era dolent. La xiqueta, quan anava al col.legi, va trobar un llibre màgic. Molt estranyada, el va obrir i va llegir un conjur que deia:

- "Fonso imnotis leo".

De sobte tota la gent es quedà hipnotitzada per Àngels. Ella va provar a fer altre conjur i va pronunciar les paraules:

- "Augnell cabol sibu"

Tots els caps començaren a unflar-se com globus. Com li divertia tant, va llegir un altre que deia:

- "Aumentus cuerpino guordotus".

Tots els cossos varen començar a unflar-se. Àngels pensà que hi hauria algun conjur per a que tornara la imaginació. I va trobar un que deia:

- "Imagineixon tourneixon revolveixon"

De sobte tots varen tornar a tindre imaginació. Uns xiquets digueren:

- Aquell núvol pareix un bou

- Eixe arbre sembla una granera- deien altres.

Tots, per fi, tornaren a ser feliços i amb tota la imaginació del món.

Conte contat, conte acabat, qui no s'alce ara té el cul foradat.

Autors: Àngela i Pau (4tb)